Probablement de l'àrab occidental harka, el significat primigeni d’Harca correspon al d’un grup de gent que es reuneix en colla per a fer aldarull. I això és el que ens va aplegar originàriament a un grup de joves historiadors valencians dedicats al medievalisme: fer una mica d'aldarull mitjançant la constitució d’un grup d’investigació i reflexió sobre la història medieval.

Harca no és un grup d’investigació a l’ús, ja que no està lligat a cap institució acadèmica, ni rep cap mena de finançament. Harca és el mètode que hem instituït per a col·laborar entre nosaltres, tot conjugant les nostres pròpies recerques –diferents i diverses– per a reflexionar a partir d’elles sobre temes convergents. Considerem que aquest mètode és una bona manera d’aprofitar les nostres recerques més enllà de les qüestions concretes que investiguem, de manera que puguem reflexionar sobre el conjunt de la societat medieval, així com sobre altres problemes historiogràfics generals.

Encara no som ni doctors ni catedràtics. Som doctorands en Història Medieval amb interessos diversos però complementaris, amb ganes de fer coses i posar el nostre coneixement en comú. En definitiva, volem col·laborar i reflexionar per a crear coneixement històric, alhora que donar una base teòrica consistent i crítica a la nostra investigació.

La colonització medieval del regne de València

Actualment, els membres d’Harca centrem la nostra investigació en diversos aspectes de la societat desenvolupada durant els segles baixmedievals a un territori històric concret, el regne de València, delimitat en 1238 després de la conquesta catalanoaragonesa d’una porció de les terres orientals d’al-Àndalus. Es tracta, doncs, d’una societat de frontera on, com ha estat destacat per Robert Bartlett, es desplegà un procés de conquesta i colonització al llarg de les centúries medievals paral·lel al d’altres regions dels confins d’Europa.

Al regne de València els colonitzadors feudals expulsaren gran part de la població indígena musulmana i bastiren una xarxa de viles fortificades per a sotmetre els que hi romangueren, emprats com a mà d’obra a determinades regions del país. Després de l’aixafament de dues grans revoltes indígenes al llarg del segle XIII, a començaments del XIV la població cristiana llatina ja era majoritària, tot i que l’especificitat del cas valencià dins del context europeu fou el manteniment d’una gran massa de musulmans, que representaren una tercera part del volum demogràfic del territori fins la seua expulsió completa en el segle XVII.

La subversió de l’ordre andalusí anterior i el seu aprofitament dins d’uns paràmetres feudals, així com l’explotació d’un important romanent indígena, van influir, doncs, en la formació de la nova societat colonitzadora, plenament integrada des de llavors en l’Occident medieval. Els complexos sistemes hidràulics bastits pels andalusins van ser aprofitats pels colonitzadors feudals, assentats en una nova xarxa jerarquitzada de ciutats i viles que va enquadrar els processos socials desenvolupats durant els segles baixmedievals.

En aquest sentit, les línies de recerca dels membres d’Harca se centren, de moment, en l’estudi de la utilització d’aquells sistemes hidràulics (F. Esquilache), en els orígens de la indústria rural (I. Martínez Araque), en la formació dels patriciats vilatans (F. Aparisi i V. Royo) i en el desenvolupament dels sistemes fiscals territorials (V. Baydal). L’objectiu, en darrer terme, és fer història europea a través de les investigacions locals. Com ha estat dit per Alain Guerreau:

Latest Update: 07 May 2009