El 2 de febrer, el dia del 800 aniversari de
Jaume I, havia d'haver estat la jornada gran d'aquesta commemoració. Però els actes programats al voltant d'aquell dia van demostrar la improvisació derivada d'una decisió presa amb retard. Era normal, doncs, tractant-se de valencians, que el gruix dels actes acabaren centrant-se en el present mes, al voltant del 9 d'Octubre. No és hora encara de fer balanç de l'Any Jaume I, però ja es poden fer alguns comentaris del que ha passat al darrer mes, encara que siga d'una manera superficial, com correspon a aquest format.
Primer va estar la
cavalcada històrica del 9 d'Octubre, que segons ha proclamat la premsa, representava la que Alfons el Magnànim va celebrar en 1428 en una clara operació propagandística. Igual que la recreació. La pluja va desmeréixer un vestuari prou aconseguit, que denotava el treball de documentació que hi ha darrere, tot i les necessàries concessions en matèria simbòlica: barreja d'heràldica urbana (València, Barcelona) amb heràldica dinàstica (Sicília) o territorial actual (Aragó). Això, amén de la senyera de la ciutat, que independentment de la presència de la corona de tela sobre fons blau (que a hores d'ara no està clar si en portava al segle XV, però que inevitablement n'havia de portar ací per raons polítiques) tenia forma d'estendard. En realitat no
es tracta de criticar per criticar, i en general, per al que era, es pot dir que històricament va estar prou aconseguida. Esperem que el clima permeta a la cavalcada lluir amb major esplendor en anys futurs, i que es pronuncie el Sermó de la Conquesta, si la intenció dels organitzadors de que a partir d'ara es faça tots els anys s'acompleix. Bé siga en febrer al voltant de la data de naixement del rei, com es pretén, o a octubre com enguany. Potser podria fer-se també en abril, per Sant Jordi, recuperant la processó que a l'edat mitjana tenia lloc en aquest dia, en paral·lel a la de Sant Donís.
A banda de les exposicions itinerants que des de febrer van recorrent tot el país, en aquest mes el president de la Generalitat va inaugurar dues
exposicions a la ciutat de València al voltant de la figura de Jaume I, tot i que en realitat el rei només és una excusa al llarg del fil conductor de les exposicions. Harca va estar allí. Crec que no és funció de ningú jutjar la finalitat d'una exposició, ni les intencions dels comissaris, però no per això s'han d'evitar els comentaris crítics. L'exposició sobre el
rei guerrer conté algunes peces interessants, que d'altra manera no son fàcils d'apreciar, com ara l'espasa de Sant Martí, el casc amb cimera del segle XIII, algunes ballestes, i diverses peces més procedents de museus europeus, tot i que abunda l'armament d'uns segles posteriors al dos-cents. Tot i això, la funció divulgativa, l'explicació que els comissaris han volgut donar de la societat medieval amb l'exposició, està completament buida de contingut, cosa que tampoc no sorprén massa. Així, més enllà de la mostra per se de les peces, potser es troben a faltar explicacions sobre la utilitat de cada arma, de la mateixa manera que hi manquen recordatoris de la finalitat última d'aquest utensilis. Una utilitat que no deixa de ser la mort, o la imposició per la força dels uns sobre els altres. Al cap i a la fi, la societat feudal en tota la seua essència, molt més complicada que la imatge idealitzada del rei “guerrer” i la cavalleria que es desprén d'aquesta exposició.
Ben al contrari, l'exposició sobre el
rei legislador conté tots els elements que fan destacar una exposició des del punt de vista divulgatiu actual. En primer lloc, diversos llibres i documents que, a l'igual que en l'altre cas, no són fàcils de veure per al gran públic si no és en ocasions com aquesta; i així per exemple, trobem documents originals signats per Jaume I. La de rei legislador és una faceta sobre la que s'ha incidit molt en aquesta commemoració, com ja va deixar clar el congrés d'abril a Barcelona. Però l'exposició no es deté en l'època del rei, ja que altra cosa seria inútil. Per això aborda l'evolució de les institucions creades per ell als Furs, cosa que permet al públic veure documents tan importants com ara el llibre del Cerimonial de la ciutat de València. També conté, a més, un quants vídeos explicatius, en els quals apareixen diversos professors universitaris, ja que els audiovisuals són clau en una exposició d'història actual. A més, hi ha una mirada a la historiografia dels darrers anys, representada per totes les obres escrites al voltant de Jaume I i la colonització del regne de València en les darreres dècades. I per acabar, una explicació de com s'ha celebrat històricament la processó cívica del 9 d'Octubre a la ciutat de València.
De la mateixa manera, continuant amb els actes, fa uns dies van tindre lloc els
encontres acadèmics de l'Any Jaume I, que s'han realitzat a les ciutats de Castelló, Alacant i València. Sembla prou clar que no hi havia cap necessitat científica de fer-ho, però també és cert que la data ho requeria. Les coses funcionen així. De tota manera, es podrien criticar algunes coses, a favor i en contra, com ara la manera en que s'han enfocat els encontres (els "gustos" del rei?), però no en parlarem ara molt d'això. Hi ha rumors malintencionats que diuen que Harca està a tot arreu, però clarament són infundats, ja que ací no hi vam estar. I no som els únics, perquè haver-ne, hi havia poca gent. Malgrat tot, les nostres influències ens permeten oferir algunes imatges:
història d’Hostalric, amfitrió del Seminari i punt d’unió fonamental entre ponents, comunicants i assistents en general. Sense ell, aquests dos dies no haurien estat el mateix, ni de bon tros. Esmentar, per últim, la preciositat del paisatge, tot just als peus del Montseny, el bon gust dels vilatans d’Hostalric pel menjar i el vi, la magnificència del castell del segle XVIII i l’ambient estil anys seixanta de la pensió del poble. Tot plegat, un marc immillorable per a la trobada dels medievalistes i un lloc que cal visitar, si menys no, d’ací dos anys amb la celebració del II Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric.
Alacant
